Habitatge SF18

Rehabilitació integral d'un pis a l'Eixample de Barcelona

L’espai interior de partida era un pis arquetípic de l’eixample de Barcelona, en el que es conservaven intactes la distribució – consistent en una concatenació de petites estances -, i els seus elements constructius característics – paviments hidràulics, sostres amb motllures centrals i perimetrals, fusteries de fusta de pi amb artesonats, i una alçada lliure interior de 350cm – a més d’algun element singular, com una llar de foc mural.

Els objectius principals de la reforma eren els següents:

• Posar en valor els elements definitoris del propi pis, per tal de conservar la essència de l’espai. Voliem que seguís sent possible associar l’espai interior al tipus d’edifici on es troba.
• Modificar la distribució interior, de forma que la llum natural arribés a totes les estances del pis. La distribució original donava lloc a diverses habitacions fosques a la part central de l’espai.

La proposta de distribució per al pis, gira al voltant de la implantació d’un gran espai d’estar a la part interior de l’edifici. En ell hi trobem la zona de menjador, d’estar i de lectura, que s’articulen de forma diàfana al llarg d’una gran llibreria. La cuina té relació visual amb l’espai de menjador mitjançant unes finestres en guillotina que els comuniquen. En paral·lel al gran espai de dia, trobem la habitació principal que consta d’un dormitori, un vestidor i un bany. A la part en contacte amb el carrer es van conservar dues habitacions existents, en les que s’hi ubica un estudi i un segon dormitori.

Als espais on hi havia els paviments hidràulics originals de major qualitat, es va conservar. A la resta dels espais on era necessari un nou paviment es va optar per instal·lar un parquet tipus chevron de roure envellit. En el bany principal i la cuina, el paviment i les parets es van revestir amb peces la sèrie Azulej, dissenyada per Patricia Urquiola per Mutina, unes rajoles de gres porcellanic que fan una reinterpretació i actualització del llenguatge dels paviments hidràulics tradicionals. Es van conservar les altures de sostres originals, i en els casos en que va ser necessari, es van reproduir els falsos sostres originals adoptant el llenguatge de les motllures i els rossetons. La gamma cromàtica escollida per a les parets busca generar un ambient acollidor i confortable, a la vegada que modern i atemporal. El mobiliari del pis és d’estil modern, propi dels anys 50, amb influències d’estil nòrdic. Es conjunten peces contemporanies amb cadires dels Eames i mobles vintage d’herència familiar.

IMATGES DE L’ESTAT ORIGINAL DE L’HABITATGE ABANS DE LA REFORMA