El projecte arrenca de la idea d’una arquiectura pensada com a paisatge, es a dir, com “no-arquitectura”, on l’artefacte arquitectònic empra no només les formes sinó també els elements naturals com a eines formals.
Amb aquesta convergència entre natura i artifici, la Hospederia cerca integrar-se a l’entorn urbà i natural de Castuera sense renunciar a la legibilitat i representativitat que aquest tipus de projectes requereixen.

La reducció al màxim del volum construit per sobre de la rasant del carrer Cerrillo i el recurs d’una geometría obliqua i fragmentaria son els responsables de la autonomia de l’edifici respecte a les construccions properes. La primera operació li permet generar tant espai “buit” com espai “construit”, restituint així el espai públic que ocupa. La segona li asegura el caràcter formal autònom respecte a les rasants, les alineacions i les trames urbanes que l’envolten.