L’actuació es planteja com una feina d’acupuntura: intervenir poc, ràpid i amb precisió. Poc perquè la tipologia edificatoria industrial de les naus és capaç d’acollir les activitats que es proposen sense patir gaires modificacions; Ràpid perquè en un context on el teixit artístic de la ciutat es troba amb problemes d’ubicació cal donar respostes en un període curt de temps; i precises perquè l’economia de mitjans és el principal valor a tenir en compte a l’hora d’abordar la viabilitat del projecte.

El projecte es concreta en dos àrees d’actuació: equipar els edificis de les infraestructures necessàries, i dotar al conjunt d’unitat i coherència formal, generant un espai representatiu. Es planteja la activació d’aquests edificis mitjançant de la inserció de dos grans motors -nuclis funcionals- que contenen tots els serveis necessaris per al funcionament de l’equipament. Aquests nuclis són un element actiu en la configuració espacial de la proposta.

Aquesta organització en forma de franges funcionals és el punt de partida sobre el que es treballa per a la caracterització formal del conjunt. La proposta es remet a les arrels etimològiques i històriques del recinte i es formalitza en una reinterpretació del concepte i el significat de tartan (teixit característic de la cultura Escocesa). L’esquema funcional configura un nou punt de centralitat, l’espai per a usos polivalents relacionat directament amb la nova plaça interior d’illa.