El nou equipament museístic, utilitza la mateixa estratègia per a posicionar-se a l’skyline del nucli històric on s’ubica. El projecte reinterpreta aquests elements en alçada, i els converteix en el leitmotiv de la proposta. El nou edifici s’rganitza al voltnt d’uns patis-lluernaris que s’aixequen per sobre de les cobertes dels edificis que l’envolten.

Aquests elements estableixen la única conexió interior-exterior de l’edifici, i dota a totes les sales d’il•luminació natural no directa. A la vegada, aquests elements actúen com a grans periscopis a través dels quals el visitant té des de l’interior del museu diferents punts de vista de la ciutat. Gràcies a aquests mecanismes óptics, el museo s’apropia de la història i l’art de la ciutat.