Tal i com explica Iñaki Ábalos en l’article Bartleby, el arquitecto (El País 10.03.2007), a vegades la millor decisió d’un projecte és decidir no fer res. Reivindicar la contenció en un moment en el que sembla que l’arquitectura ha entrat en una pugna per assolir un virtuosisme formal cada vegada més deslligat de la realitat, és si més no, arriscat. En el cas de la rehabilitació, definir els límits de la actuació i la no actuació és encara més necessari.
L’actuació es planteja com una feina d’acupuntura: intervenir poc, ràpid i amb precisió.
Poc perquè la tipologia edificatoria industrial de les naus és capaç d’acollir les activitats que es proposen sense patir gaires modificacions; Ràpid perquè en un context on el teixit artístic de la ciutat es troba amb problemes d’ubicació cal donar respostes eficaces en un període curt de temps; i precises perquè l’economia de mitjans és el principal valor a tenir en compte a l’hora d’abordar la viabilitat del projecte.
El projecte es concreta en dos àrees d’actuació: equipar els edificis de les infraestructures necessàries, i dotar al conjunt d’unitat i coherència formal, generant un espai representatiu.
Es planteja la activació d’aquests edificis mitjançant de la inserció de dos grans motors -nuclis funcionals- que contenen tots els serveis necessaris per al funcionament de l’equipament. Aquests nuclis són un element actiu en la configuració espaial de la proposta.
Aquesta organització en forma de franges funcionals és el punt de partida sobre el que es treballa per a la caracterització formal del conjunt. La proposta es remet a les arrels etimològiques i històriques del recinte i es formalitza en una reinterpretació del concepte i el significat de tartan (teixit característic de la cultura Escocesa). L’esquema funcional configura un nou punt de centralitat, l’espai per a usos polivalents relacionat directament amb la nova plaça interior d’illa.
Como explica Iñaki Ábalos en el artículo Bartleby, el arquitecto (El País, 10.03.2007), a veces la mejor decisión de un proyecto es decidir no hacer nada. Reivindicar la contención en un momento en el que parece que la arquitectura ha entrado en una pugna por conseguir un virtuosismo formal cada vez mas desligado de la realidad, es cuando menos, arriesgado. En el caso de la rehabilitación, definir los límites de la actuación y la no actuación es aun más necesario.
La actuación se plantea como un trabajo de acupuntura: intervenir poco, rápido y con precisión. Poco, porqué la tipología edificatoria industrial es capaz de acoger las actividades propuestas sin sufrir grandes modificaciones; Rápido porqué en un contexto en que el tejido artístico de la ciudad tiene problemas de localización hay que dar respuestas eficaces a corto plazo; y precisas, porqué la economía de medios es el principal valor a tener en cuenta al abordar la viabilidad del proyecto.
El proyecto se concreta en dos áreas de actuación: equipar los edificios de las infraestructuras necesarias, y dotar al conjunto de unidad y coherencia formal, generando un espacio representativo. Se plantea la activación de los edificios mediante la inserción de dos grandes motores – núcleos funcionales – que contienen todos los servicios necesarios para el funcionamiento. Estos núcleos son un elemento activo en la configuración espacial.
Esta organización en forma de franjas funcionales es el punto de partida sobre el que se trabaja la caracterización formal del conjunto. La propuesta se remite a las raíces etimológicas e históricas del recinto y se formaliza una reinterpretación del concepto y significado de tartan (tejido característico de la cultura escocesa). El esquema funcional configura un nuevo punto de centralidad, el espacio para usos polivalentes relacionado directamente con la nueva plaza en el interior de manzana.
As the architect Iñaki Àbalos tells in his article Bartleby, the architect (El País 10.03.2007), sometimes, the best decision in a project is to do nothing. To reivindicate contention in a moment when architecture has begun a fight to reach a formal virtuosism that each time is more unrelated to reality is, at least, a risky position. In case of rehabilitation projects, to define the limits of what has to be modified is more necessary.
Intervention proposal is understood as an acupuncture work: to act little, fast and precisely.
Little, because the factories building typology is good enough to held the activities required without much modifications; Fast because in a contest where the city has so many problems to serve this kind of spaces to the artistic community, there is no time to lose; Precisely because the smart use of resources is a main point when taking care of the project viability.
Project is set in two acting areas: to equip buildings the necessary infrastructure for its present and future use, and to give unity and formal coherency to the buildings, generating a representative space.
The activation of these two buildings is planned through the insertion in them of the functional centers. They should contain all the necessary services for the proper functionality of the buildings. They will be at the same time, a main element in the spatial configuration of space.
This organization in functional stripes is at the same time the starting point from where we worked the formal appearance of the complex. Proposal refers to the complex etymological and historic roots. It is formalized in a reinterpretation of the Tartan meaning and concept (Scottish culture characteristic fabric). The functional scheme creates a central point in the intersection of two patterns. It is the polivalent activities space, directly related to the inner space of the block.
Concurs
Projecte finalista del concurs “Fàbriques per la creació”. La Escocesa (22@)
Organitzador
Ajuntament de Barcelona
Ubicació
Carrer Pere IV 345, Barcelona
Any
Juny 2009