La ciutat de Terol s’asenta sobre una elevada terrassa del riu Turia. El nucli históric, es caracteritza per la seva peculiar silueta, solcada amb gran profussió per torres i almenes que despunten per tota la ciutat. Aquestes torres, torreons i cimboris, molts d’ells d’estil mudéjar, son un dels grans referents arquitectónics i artístics de la ciutat, i subratllen els edificis més emblemàtics de la ciutat.
El nou equipament museístic, utilitza la mateixa estratègia per a posicionar-se a l’skyline del nucli històric on s’ubica. El projecte reinterpreta aquests elements en alçada, i els converteix en el leitmotiv de la proposta. El nou edifici s’rganitza al voltnt d’uns patis-lluernaris que s’aixequen per sobre de les cobertes dels edificis que l’envolten.
Aquests elements estableixen la única conexió interior-exterior de l’edifici, i dota a totes les sales d’il·luminació natural no directa. A la vegada, aquests elements actúen com a grans periscopis a través dels quals el visitant té des de l’interior del museu diferents punts de vista de la ciutat. Gràcies a aquests mecanismes óptics, el museo s’apropia de la història i l’art de la ciutat, absorvint-lo i interioritzant-lo dins d’un nou llenguatge formal.
La ciudad de Teruel se asienta sobre una elevada terraza del rio Turia. El núcleo histórico, se caracteriza por su peculiar silueta, surcada con gran profusión de torres y almenas que despuntan por toda la ciudad. Estas torres, torreones y cimborios, muchos de ellos de estilo mudéjar, son uno de los grandes referentes arquitectónicos y artísticos de la ciudad y subrayan los edificios mas emblemáticos de la ciudad.
El nuevo equipamiento museístico, utiliza la misma estrategia para posicionarse dentro del skyline del núcleo histórico dónde se ubica. El proyecto reinterpreta estos elementos en altura y los convierte en el leitmotiv de la propuesta. El nuevo edificio se organiza alrededor de unos patios-lucernarios que se elevan por encima de las cubiertas de los edificios que lo rodean.
Estos elementos establecen la única conexión interior-exterior del edificio y dotan a todas las salas de iluminación natural no directa. A su vez, estos elementos actúan como grandes periscopios a través de los cuales el visitante tiene desde el interior del museo distintos puntos de vista de la ciudad. Gracias a estos mecanismos ópticos, el museo se apropia de la historia y el arte de la ciudad, lo absorve e interioriza dentro de un nuevo lenguaje formal.
The city of Teruel is placed on a high terrace over the river Turia. The historic center, it is characterized by its singular silhouette, made of lots of towers and merlons which sprout all over the city. These towers, most of them, in mudejar style, are one of the main architectonic and artistic referents in the city, and belong to the most important buildings in the city.
The new museum complex uses the same strategy to get placed in the old city skyline. The project reinterprets those high elements, and convert them into the proposal leitmotiv. The new building is organized around several light-patios, which sprout over surrounding buildings to get more light and more sights.
These elements are the unique conection between interior and exterior, and give undirect natural light to all museum rooms. At the same time, this elements act as big periscopes, where the museum users can have diferent sights over the city towers. Thanks to that optic mecanisms, the museum appropriates the art and history of the city, absorving and interiorizing into a new formal language.
Concurs
Menció especial del concurs per l’ampliacio del Museu Provincial de Teruel.
Organitzador
Diputación Provincial de Teruel.
Any
Desembre 2006